A l’àmbit de la Salut Mental infanto juvenil hi ha dues patologies que semblarien marcar aquesta època de canvi de segle: una és el trastorn de l’espectre autista (TEA) i l’altre és el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Totes dues semblen haver traspassat l’àmbit científic, professional, per arribar al debat social. En el cas concret del TDAH, sovint es motiu de controvèrsia la seva etiologia, el seu tractament… fins i tot la seva pròpia existència!! No és que la confrontació dialèctica sobre temes relacionats amb la salut mental sigui en si mateixa negativa, però sí que trobem que en el cas del TDAH sovint està carregada més d’ideologia que de coneixement, més d’aprioris que d’evidències clíniques.
Intentar entrar en aquests debats ultrapassa les possibilitats d’aquest petit article, en el que només voldríem donar una informació bàsica que pugui orientar a pares i professionals d’altres àmbits interessats en el tema.
Es defineix el TDAH com un “patró persistent d’inatenció i/o d’hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en el funcionament escolar o laboral i en el desenvolupament” (DSM-V). Aquestes conductes han d’estar presents abans dels 12 anys i el mateix manual dona una prevalença del 5% en nens i el 2’5% en adults. Per tant, la triada simptomàtica del TDAH es:
1.INQUIETUT PSICOMOTRIU: quantitat excessiva de conducta motora o verbal pel que és esperable.
2.IMPULSIVITAT: Acció sense pensament previ
3.DÈFICIT ATENCIONAL: incapacitat per seleccionar i retenir la informació rellevant.
Són nens que no paren de moure’s, que sovint no aguanten asseguts massa estona, que no paren de xerrar, els hi costa esperar el seu torn, es fiquen a les converses d’altres, poden posar-se en situacions de risc sense adonar-se’n, els hi costa entretenir-se amb un joc, rebutgen fer deures o estudiar, són molt desorganitzats, s’obliden sovint de les consignes, perden materials amb freqüència… És evident que, amb el funcionament descrit, sovint presenten problemes escolars, relacionals i emocionals.
En quan a les causes del trastorn, en el nostre servei seguim un model bio-psico-social, integrador, des del que podríem subscriure les paraules de Bierdman, J. (2005): “les hipòtesis sobre les causes del TDAH han evolucionat des de una teoria simple, unicausal, a una visió complexa, d’un trastorn multi factorial, causat per la confluència de factors de risc (genètics, biològics, de l’entorn, psicosocials) que tenen, cada un, un efecte en l’augment de vulnerabilitat al trastorn, a través d’efectes interactius i additius”.
Per últim, una nota de precaució. Sembla un trastorn “fàcil” de diagnosticar. No ho és. No tot nen que es mou molt té TDAH. Els nens expressen el seu malestar més a través de la conducta que de la paraula. Així sota l’aparença d’un nen hiperactiu poden existir altres psicopatologies. Hauríem d’evitar per tant, posar etiquetes precipitades que sovint no ajuden al nen.
Josep Checa Peña
Psicòleg Clínic
CSMIJ Santa Coloma de Gramenet