La majoria de les famílies que a causa de les dificultats del seu fill consulten un especialista en Salut Mental infantil, segurament no haurien contemplat mai la possibilitat de tractament farmacològic.
Els psicofàrmacs estan sovint associats al Món dels adults, a la gravetat i cronicitat.
En altres especialitats mèdiques no es genera tanta incertesa a l’hora de tractar farmacològicament un infant.
Altres factors que creiem condicionen les resistències inicials dels pares, és la expectativa de que els tractaments psicoterapèutics han de ser suficients per millorar l’infant. En la majoria de casos, això pot ser cert però, quan la funcionalitat del nen amb TDAH es veu molt alterada ja sigui per la conducta, el rendiment escolar o pel desajust emocional, el risc de no tractar pot significar que apareguin complicacions, empitjorin aspectes preservats (autoestima, aprenentatges, relacions socials) o es cronifiquin actituds inadequades tant de l’infant com dels adults.
Valorar aspectes preventius de cara a la vida adulta es també un punt important a senyalar.
En el cas del TDAH els fàrmacs regulen el nivell de neurotransmissors cerebrals de tal manera que es redueixen els símptomes com inquietud motriu, impulsivitat i milloren la concentració i atenció. És a dir que la funcionalitat del nen es restableix.
La farmacoteràpia ha de formar part d’un pla terapèutic ampli, que contempli tots els aspectes de la vida del nen.
En cap cas s’ha d’utilitzar en substitució d’altres tipus d’intervenció.
S’ha de fonamentar en una hipòtesi diagnòstica que identifiqui de manera exhaustiva els diferents factors tant psicològics, biològics, com socials que han incidit en desajustar la salut mental del infant i en una definició acurada dels símptomes sobre els que cal actuar.
Com diu E. Torras:
“Tractar és posar en marxa totes aquelles gestions assistencials vàlides per promoure la bona evolució, modificar les dinàmiques que obstaculitzin i desenvolupar aspectes sans que permetin impulsar la potencialitat evolutiva”.
Entre aquest ventall d’actuacions hi té un paper significatiu la farmacologia.
Per aconseguir l’èxit terapèutic els pares han d’estar degudament informats. Es important partir d’una relació de confiança amb l’especialista. Durant el tractament l’accessibilitat al professional garanteix que es puguin consultar dubtes i aclarir-los.
La durada del tractament també genera incertesa. Cal dir que els tractaments per TDAH son en general molt segurs i en cap cas poden ocasionar dependència.
L’actitud dels pares es important per garantir-ne l’eficàcia. Les famílies s’han de comprometre a seguir les instruccions, no interrompre el tractament pel seu compte i estar atents a possibles efectes secundaris. Comentaris ambivalents o desconfiats davant del nen provocarien que l’infant no es prengui seriosament el tractament o senti temor. En el cas d‘adolescents, que puguin enganyar els pares i abandonin el tractament.
Els especialistes sol·licitaran totes aquelles exploracions mèdiques prèvies al tractament que considerin oportunes, així com el fàrmac més adient per a cada pacient o en algun cas combinacions entre diversos medicaments.
Quan el psiquiatre prescriptor ho cregui necessari, podrà utilitzar altres medicaments si existeixen trastorns co-morbids associats al TDAH.
Aquest tipus de fàrmacs solen ser poc acceptats per les famílies, sobre tot pel tipus d’indicacions descrites als prospectes que s’allunyen del diagnòstic inicial.
Insistim, la confiança amb el professional serà cabdal per entendre i acceptar diferents opcions farmacològiques.
Dra. Roser Frago
CSMIJ Santa Coloma de Gramenet