La separació dels pares mai és fàcil i afecta especialment als nens ja que han d’adaptar-se a una situació nova i difícil. Normalment la separació arriba després d’un temps de deteriorament en la relació de parella i tot i que pugui suposar un alleugeriment i el final d’una situació de tensió sempre suposa un important impacte emocional pels fills/es. Els pares ho passeu malament i també els vostres fills/es.
Els infants han d’afrontar el dol de la pèrdua d’uns pares units que s’ocupaven d’ell conjuntament, i la por de si el/la seguiran estimant igual i seguirà sent important per ells.
Per això cal deixar ben clar que la decisió l’heu pres perquè no us enteníeu els pares, però que ells no en són responsables i que continuen sent tant importants per vosaltres com abans. Que encara que potser no compartireu tant de temps junts, els seguiu estimant igual (de la mateixa manera que no us n’oblideu ni els deixeu d’estimar quan són al cole o a casa els avis…). Els pares heu de seguir mantenint el mateix grau de responsabilitat i compromís envers els fills.
Cal parlar als nens amb sinceritat explicant-los la nova situació, que els pares no tornaran a viure junts. Quan és possible, el millor és explicar-ho conjuntament abans que un dels dos marxi de casa. Convé explicar-los com serà l’organització a partir d’ara, on viuran, com us comunicareu…encara que no cal deixar-ho tot lligat. Acceptar que segurament al principi us costarà a tots adaptar-vos a la nova realitat i anar en compte en no idealitzar la nova situació. Ajudar al nen a verbalitzar els seus sentiments i pensaments i acceptar les emocions de ràbia, por, malestar…tot i que tampoc us heu d’inquietar si el nen aparentment no us mostra malestar ni té necessitat de parlar-ne gaire. Cal acceptar el seu ritme i les seves necessitats sense forçar. Pot passar que els nens mostrin el seu desacord o problemes associats amb la separació un temps més tard, quan prenen consciència de les conseqüències dels canvis i senten als pares prou tranquils per entomar-ho.
Els pares heu de comptar amb (interlocutors) familiars i/o amics que us ajudin a elaborar les emocions i sentiments que es desperten en la separació i a entendre les motivacions pròpies i de l’altre, així com a pensar què és el millor per els nens en cada moment, ja que un mateix pot perdre l’objectivitat. En aquests moments de compartir poden aparèixer queixes vers la ex parella que poden sentir els fills, per exemple quan parleu per telèfon o teniu una conversa mentre ells semblen distrets per altres coses. Cal estar alerta i ser prudents de com i quan parlem de situacions complicades.
En les separacions el repte és a vegades enormement difícil, algunes parelles es separen de forma força acordada i curosa, però en d’altres hi ha un pòsit de ressentiment i greuges viscuts molt gran, en un o els dos membres, i això fa molt complicat el control de l’expressió d’aquests sentiments davant dels fills. Cal procurar mantenir al marge als fills del malestar dels adults.
D’altra banda si un sent que està especialment encallat convé consultar amb un psicòleg.
Heu de tenir present que per tal que el nen es senti segur en el seu creixement emocional necessita l’afecte de tots dos progenitors.
Cal tenir cura de que es pugui mantenir la relació amb la família extensa (avis, cosins…) per garantir el màxim d’estabilitat de l’entorn del nen i de les relacions importants per ell. De fet quan menys canvis (i pèrdues) acompanyin la separació millor: intentar mantenir la mateixa escola, les activitats extra-escolars, les rutines amb la família extensa….També és convenient informar-ne al/la mestre el més aviat possible perquè es pugui fer suport al nen i acompanyar-lo des de l’escola.
Val la pena també tenir en compte que en un inici de la separació es pot necessitar deixar dormir el fill/a amb pare o mare per fer-se companyia mútuament. Aquesta situació, quan s’allarga, pot fer molt difícil després l’arribada d’una nova parella que el “tregui del llit” per instal·lar-se ell/a.
En cas que un dels dos progenitors formi una nova parella cal evitar comentaris que intentin substituir a l’altre per exemple dir papà o mamà a la nova parella o fer comparacions de la nova parella amb l’anterior. Si la nova parella té altres fills convé que trobeu moments per estar a soles amb els vostres fills de manera que no sempre hagin de compartir el vostre afecte amb els altres nens i tinguin l’experiència de ser únics per vosaltres en alguns moments.
Tingueu en compte que en la manera de viure la separació hi incideix l’edat i la personalitat de cada nen però també, i d’una forma important, el com els pares viviu i enfoqueu aquesta separació.
Eulàlia Sayrach Ferran
Treballadora Social – Arterapeuta
CSMIJ Santa Coloma de Gramenet