Ja fa uns anys vam entrar en l’era de les noves tecnologies. No hi ha dubte que ha estat un canvi important. Per a alguns, pot despertar pors i desconfiances. Aquests sentiments, però, poden ser diferents en les noves generacions, ja que han nascut amb aquestes eines incorporades i en aquests poden despertar il·lusió i interès.
Avui dia ja no només es juga amb ninos, plastilina, titelles … etc. Els videojocs són una nova manera de jugar, i en alguns casos també de relacionar-se. Aquesta necessitat de tot ésser humà ja no només es pot satisfer de manera presencial, per telèfon o per carta. Ara també un pot relacionar-se per WhatsApp, per Skype, per Instagram o per mitjà d’un videojoc, adquirint la forma d’un avatar.
L’important és que les noves tecnologies no substitueixin per complet l’altre tipus de joc, altres activitats o les altres maneres de relacionar-se. El risc seria l’ús abusiu, que desorganitzi la vida del nostre fill o filla. Per exemple, és crucial que puguin combinar-ho amb altres activitats com: fer esport, escoltar música, jugar amb un altre tipus de jocs, sopar amb la família, anar a la muntanya, quedar amb amics i amigues, sortir al parc, anar a la platja, la piscina … etc. Seria adequat poder pactar amb el nostre fill o filla uns temps d’utilització de les pantalles.
Durant el seu ús, seria recomanable que almenys a l’inici (sobretot en la infància) hi hagués un adult que pogués acompanyar-los en aquesta aventura de les noves tecnologies. Tot i que probablement tindran més habilitat que qualsevol de nosaltres amb les pantalles, hi haurà certes imatges, continguts … que encara no estan preparats emocionalment per poder assimilar. És important que algú pugui estar proper davant els dubtes, inquietuds, sentiments difícils de pair que puguin anar sorgint, perquè a hores d’ara algú pugui ajudar-los a pensar sobre allò que estan veient i sentint. L’adult que els acompanyi ha d’acostar-se amb cura i sense desqualificacions, per evitar el rebuig davant aquest contacte tan valuós. És important vigilar els continguts violents que poden sorgir en videojocs, pel·lícules, sèries, aplicacions … etc. i poder comentar-ho amb el nen o nena interessats en això.
Pel que fa als adolescents, tenen la necessitat de relacionar-se amb els seus iguals, avui dia les xarxes socials (WhatsApp, Instagram, Facebook … etc.) Són un canal més per aconseguir-ho. No permetre’ls utilitzar-les seria com no permetre als adolescents d’abans d’enviar cartes, o no permetre’ls parlar per telèfon. Les noves tecnologies són un element més per cobrir aquestes necessitats normals de l’edat.
Sobre el consum de les noves tecnologies, s’ha de valorar que aporten altres beneficis, com l’accés a la informació (pràcticament il·limitada), el contacte a distància, important especialment per a les famílies immigrades. És una manera de tenir més a prop als éssers estimats que s’han quedat en el lloc d’origen. També és una manera de tenir connectats als nostres fills i filles a aquestes persones importants per a la família.
El més convenient seria no tant prohibir la seva utilització, sinó aconseguir el millor ús possible.
– Apropar-se a allò que els interessa.
– Informar dels perills.
– Orientar donant pautes per a la millor utilització.
– Compartir moments de recerca, de joc, de diversió conjunta amb els vostres fills i filles.
A vegades pot ser difícil apropar-se, però si un s’interessa, segurament el nen o la nena senten que allò també és important per als seus pares i per això tindrà més ganes de compartir-ho, d’expressar quines són les seves pors, interessos, angoixes i necessitats.
Podria semblar que únicament serien els adolescents els que estan enganxats a les pantalles, però si ens mirem a nosaltres mateixos i pensem en tot el necessari que és el mòbil / la Tablet / l’ordinador en el nostre dia a dia segurament ens sorprendrem. Si volem que els nostres fills no només s’interessin per les noves tecnologies, hauríem de pensar en que els nens i els adolescents en gran part aprenen per imitació, així que la manera que els nens llegeixin, estudiïn, facin esport, és que ho puguin veure i compartir amb els seus adults referents.
No hi ha dubte que és un món encara desconegut, en desenvolupament i les solucions no són senzilles. Hem d’aprendre d’això i intentar ajudar els nostres fills i filles a poder utilitzar-les de la millor manera possible. Sabent que l’important és compartir l’experiència en un clima d’afecte ja siguin noves tecnologies o jocs de tota la vida.
Amaia Zabaleta Razquin
Psicòloga clínica
CSMIJ Santa Coloma de Gramenet