VIDA EN FAMÍLIA EN EL MÓN ACTUAL
Un antic conte oriental explica que un mestre d’arts marcials va ser interrogat pel seu alumne amb la següent qüestió: “Mestre, estic aprenent molt amb vostè però he pensat que si a més del que vostè m’ensenya prenc un segon mestre , els meus coneixements s’enriquiran i ampliaran amb altres estils i visions. Què pensa de la meva idea?”. El mestre, que havia escoltat amb gran atenció el seu alumne, va romandre pensatiu i uns instants més tard va contestar: “El caçador que persegueix dos conills no n’atrapa cap”.
Vivim en un món accelerat, de vegades confús, sovint incert. Petits i grans ens veiem reclamats per les presses i la manca de temps; sotmesos a un bombardeig d’estímuls i endinsats en un soroll constant. La criança dels fills s’ha convertit en una tasca altament complexa i s’hi afegeixen les dificultats per comptabilitzar-la amb el món laboral. Se’ns multipliquen els conills, que diria el mestre oriental, i les nostres accions sovint es troben impulsades per l’angoixa de donar sortida a les demandes constants. La conseqüència més evident d’aquesta multitasca és el funcionament en pilot automàtic: el nostre cos està present en el lloc que ens trobem però, la nostra ment es troba dispersa, lluny de l’acció que realitza el cos, rumiant altres situacions que també ens reclamen.
Així, sense ser gaire conscients, acabem automatitzant gran part de la nostra vida. Ens centrem en les tasques a fer sense estar realment presents: el sopar, els deures, la bugada, les extraescolars, els e-mails per respondre , els missatges que arriben per WhatsApp, el joc que em vull descarregar, la tecnologia que ens sedueix i ens segresta… l’estrès permanent i després l’ansietat, el desànim, l’esgotament crònic… i els nens que creixen enmig de tot aquest ritme frenètic: abocats a l’acció i al fer i desconnectats de la reflexió i el ser.
QUÈ ÉS MINDFULNESS?
La proposta que parteix del mindfulness justament ens pot ajudar a aturar aquests processos hiperactius en els quals ens trobem immersos a nivell social i personal. Mindfulness és la consciència que es desenvolupa quan estem plenament atents al moment present, sigui aquest com sigui, amb una actitud d’apertura, és a dir, amb acceptació i sense judici ni reacció a l’experiència (interna o externa) amb la que ens trobem. (Kabat-Zinn, J. 1979)
Es tracta d’una tècnica mil·lenària integrada en les pràctiques espirituals de meditació budista. En el nostre món occidental s’ha buidat de contingut religiós i s’ha encaminat cap a un objectiu associat a la qualitat de vida: la reducció del patiment físic i/o mental que resulta d’un estil de vida més integrat i conscient. Les pràctiques bàsiques es centren en l’atenció a la respiració i a les sensacions corporals, per la qual cosa romandre atent als sentits esdevé una font de connexió amb un mateix i de relaxació que reforça el sistema immunitari. Les investigacions en neurociència avalen els efectes beneficiosos a nivell cerebral i les millores significatives en les àrees del còrtex prefrontal del cervell, encarregades d’integrar les funcions executives (atenció, concentració, planificació, organització, control de la inhibició, flexibilitat…). Els beneficis també s’han objectivat en pacients amb dolor crònic, trastorn depressiu i en la reducció d’estrès. Països com el Regne Unit l’han implementat en el seu sistema nacional de salut i actualment s’investiguen els beneficis en nens diagnosticats de TDAH i altres trastorns d’ansietat.
MINDFULNESS I VINCLE FAMILIAR
La pràctica habitual de mindfulness es pot fer extensiva a tota la família de manera que si invertim uns quants minuts al dia en treballar l’atenció plena amb els nostres fill els podem ajudar a aturar-se, concentrar-se en ells mateixos, relaxar-se al final del dia integrant cos i ment. Es tracta que, tot jugant, els petits vagin adquirint un ventall d’eines per relaxar-se i connectar amb ells mateixos. A més a més, si ho fem plegats, estarem reforçant els vincles i compartint una activitat agradable i divertida en família. Alguns exemples d’exercicis que podem practicar són aquests:
- Observació dels pensaments: seiem al terra, de genolls o amb les cames creuades i l’esquena recta. Cada persona agafa un grapat de cigrons o qualsevol altra llegum seca. Posem un temporitzador que mesuri el temps (entre 2 i 5 minuts depenent de l’edat dels nens) i tanquem els ulls mentre respirem a ritme normal. Observem la respiració sense modificar-la i cada cop que ens passi un pensament pel cap intentem adonar-nos-en i deixem un cigronet al plat que tenim davant. Passat el temps comptem els “cigrons-pensaments” que ens han distret.
- Respirar lletres: asseguts a terra o en una cadira inspirem profundament i amb cada expiració emetem el so d’una vocal . Posem les mans a la part del cos que fa vibrar el so adonant-nos que varia segons la vocal. Després compartim l’experiència personal de cadascú explicant en quina part del cos hem sentit cada la lletra. Habitualment la A fa vibrar els pulmons; la E el coll; la I el cap; la O el cor i la U la panxa.
- Meditació del so: Seiem amb els ulls tancats, respirem unes quantes vegades i després escoltem el so d’un gong o similar. Quan estem segurs que ja no el sentim aixequem el braç. Treballem la concentració.
Laura Hernández
Psicòloga
CSMIJ Santa Coloma de Gramenet