El GREMAIP també està pensat per poder incloure i recolzar investigacions que es puguin dur a terme als diferents centres i serveis de la FVB i institucions properes, en unitats especialitzades o tècniques concretes com l’estudi de grups, atenció a dones maltractades, a persones sordes, adopcions, trauma, suïcidi, COVID, etc.
Actualment, compta amb les següents línies de recerca:
MENTALITZACIÓ
MENTALITZACIÓ
El concepte de mentalització es defineix com una forma d’activitat mental imaginativa, és a dir, percebre i interpretar el comportament humà en termes d’estats mentals intencionals (per exemple, necessitats, desitjos, sentiments, objectius, propòsits i raons) (Fonagy et al., 2002). L’objectiu d’una capacitat de mentalitzar adequada és aconseguir apropar-nos a entendre la nostra subjectivitat i la subjectivitat de l’altre, els estats emocionals i intencionals subjacents a la conducta externa observable, és a dir, aquells estats que determinen la conducta tot i que no siguin visibles externament (Dangerfield, 2024). El Tractament Basat en la Mentalització (MBT) és un model d’intervenció psicoterapèutica desenvolupat i manualitzat inicialment per Peter Fonagy i Anthony Bateman, per al tractament de persones amb Trastorn Límit de la Personalitat (TLP), tot i que posteriorment s’ha convertit en un model d’intervenció psicoterapèutica transdiagnòstic, amb models manualitzats d’intervenció per a les diferents etapes evolutives: MBT-C per a nens (Midgley et al., 2017), MBT-A per a adolescents (Rossouw et al., (eds.), 2021), MBT-F per a famílies (Asen i Fonagy, 2021), MBT per a adults (Bateman i Fonagy, 2016) i el més recent model de MBT pel treball amb Pares (Malberg et al., 2023).
Diverses revisions i metanàlisi han proporcionat evidència de l’efectivitat del tractament basat en la mentalització (MBT) a nivell transdiagnòstic (Barlow, Sleed i Midgley, 2021; Byrne, Murphy i Connon, 2020; Cristea et al., 2017; Lo i Wong, 2022; Midgley, Sprecher i Sleed, 2021; Rameckers et al., 2021; Storebø et al., 2020; Volkert, Hauschild i Taubner, 2019).
AVALUACIÓ D’INTERVENCIONS PSICOLÒGIQUES
AVALUACIÓ D'INTERVENCIONS PSICOLÒGIQUES
L’avaluació empírica dels resultats de les intervencions és actualment una responsabilitat i un interès assumit per la majoria dels models d’intervenció en salut mental i benestar. L’evidència provinent de la pràctica assistencial permet apropar la pràctica clínica a la recerca, facilitant la descripció i anàlisi de la seva complexitat. La investigació en l’avaluació sistemàtica dels resultats de les intervencions psicològiques dutes a terme en diferents equips assistencials, des de la primera infància a la vida adulta, permetrà un disseny de polítiques assistencials coherents i basades en l’evidència. L’avaluació sistemàtica dels resultats es contempla des de diferents perspectives (des del punt de vista del clínic, des del punt de vista dels pares o cuidadors i des del punt de vista de l’usuari, adult, jove o nen) i reverteix directament als diferents nivells de l’assistència (pacient, clínic, equip, investigació i polítiques assistencials). En aquest sentit, la investigació que sorgeix de l’avaluació sistemàtica dels resultats de l’activitat assistencial és una de les vies que ha de permetre aconseguir una major qualitat.