La Unitat de Parella i Família de la Fundació Vidal i Barraquer ha celebrat el seu cinquantenari consolidant-se com un referent en l’atenció clínica, la formació especialitzada i la recerca en l’àmbit de les relacions de parella i familiars. L’acte commemoratiu, celebrat a l’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer – Universitat Ramon Llull, va reunir professionals, docents i col·laboradors de la salut mental que, al llarg de cinc dècades, han contribuït a construir un model integrador, innovador i profundament vinculat a la pràctica clínica.
L’obertura de la jornada va posar en valor el concepte de família, entès no només des del vincle biològic, sinó també com una xarxa de relacions construïdes en l’àmbit professional i institucional. En aquest marc, es va recordar la figura de Jordi Font, fundador de la unitat, la visió del qual va impulsar la creació de la primera unitat formal de la Fundació. El seu llegat —basat en la integració de l’assistència, la docència i la recerca— continua sent, mig segle després, un dels trets identitaris de la institució.
Un recorregut històric pioner
La primera ponència va oferir un recorregut històric per l’evolució de la unitat, evocant els inicis dels anomenats Seminaris de Parella, concebuts inicialment com espais d’acompanyament a matrimonis i de treball clínic amb el conflicte conjugal. La influència de referents internacionals com la Tavistock Clinic i els treballs de Henry V. Dicks, així com l’aportació de figures clau de la psicoanàlisi, van configurar el substrat teòric i clínic de la unitat.
Amb el pas dels anys, aquesta activitat es va consolidar en publicacions de referència i va donar lloc al desenvolupament de línies estables de formació i recerca en parella i família, reforçant la projecció acadèmica i assistencial de la Fundació.
Recerca amb impacte clínic i social
Un dels moments destacats de la jornada va ser la presentació de l’evolució dels grups de recerca, culminada amb el reconeixement com a Grup de Recerca Consolidat per la Generalitat de Catalunya. Entre les línies més rellevants, es va subratllar la recerca sobre la violència en la parella, que ha contribuït tant a l’avenç del coneixement clínic com a la creació de dispositius assistencials específics. En aquest sentit, es va destacar la UNADOM, unitat dedicada a l’atenció a dones víctimes de violència al Centre Mèdic Psicològic.
Mirada clínica, docent i comunitària
La jornada es va articular en diverses taules temàtiques. A la primera, centrada en l’atenció clínica i la formació, es va presentar una aproximació psicodinàmica a la teràpia de parella que posa el focus en els vincles inconscients i els patrons relacionals. Aquest model destaca la importància del concepte de col·lusió i d’un diagnòstic acurat per orientar intervencions ajustades a les dinàmiques específiques de cada relació.
En aquest marc, també es va posar en relleu el paper de la Unitat Docent d’Intervenció Familiar (UDIF) com a espai de formació basada en l’experiència clínica directa. L’alumnat es forma des de l’inici en contacte amb casos reals, integrant coteràpia, observació clínica, equips reflexius i anàlisi dels processos transferencials.
La segona taula va abordar l’atenció a parelles i famílies en l’àmbit de la sanitat pública, amb experiències en contextos d’alta complexitat. Es va presentar el treball de l’Equip Clínic d’Intervenció a Domicili (ECID), orientat a adolescents i famílies en situacions d’elevada vulnerabilitat emocional i social, basat en la proximitat, la mentalització i el treball en xarxa. També es van exposar els grups multifamiliars amb persones amb psicosi, destacant-ne el potencial transformador en incorporar les famílies com a agents actius en els processos de recuperació.
Prevenció, infància i vincles primerencs
La jornada va incloure, a més, experiències centrades en la prevenció i la intervenció precoç. Van destacar els projectes en salut mental infantil i juvenil, amb dispositius grupals orientats al treball del vincle primerenc i programes de salut mental perinatal amb una clara mirada ecosistèmica. Aquestes iniciatives reforcen la importància d’acompanyar les relacions des dels primers moments de la vida per prevenir dificultats futures i promoure vincles més segurs.
El programa Kids Time va tancar aquesta part de la jornada posant l’accent en els fills i filles de persones amb trastorn mental. Es tracta d’un dispositiu comunitari que ofereix un espai segur i no estigmatitzant on infants i famílies poden comprendre la malaltia mental parental, expressar emocions i reforçar la resiliència familiar.
El futur del psicoanàlisi vincular
La darrera taula va obrir una reflexió sobre el futur del psicoanàlisi de parella i família. Es va afirmar que el psicoanàlisi contemporani viu un moment de transformació i que els models clàssics, centrats exclusivament en l’intrapsíquic, resulten insuficients per abordar realitats complexes com les noves configuracions familiars, els processos migratoris, les crisis socials, la polarització o l’impacte de la tecnologia en la vida quotidiana.
Es va proposar avançar cap a una concepció del psicoanàlisi també com una teoria dels vincles, destacant la importància de les xarxes internacionals de professionals i institucions d’Europa, Amèrica Llatina, Amèrica del Nord i la regió Àsia-Pacífic, que impulsen espais de diàleg, congressos i projectes conjunts.
La producció científica recent, amb treballs sobre l’impacte de les guerres i les crisis socials, els canvis en la parentalitat, les transformacions vinculades al gènere i la influència de l’entorn digital en la subjectivitat, va ser un altre dels punts destacats.
La jornada va concloure amb una idea compartida: comprendre les persones exigeix comprendre també les seves relacions. Cinquanta anys després de la seva creació, la Unitat de Parella i Família de la Fundació Vidal i Barraquer reafirma el seu compromís amb una pràctica clínica rigorosa, una docència vinculada a l’experiència i una recerca orientada a donar resposta als reptes emocionals i socials del món contemporani.