El projecte de recerca Joves en alt risc psicopatològic i d’exclusió: impacte de l’ECID en el seu benestar social busca aconseguir un major suport empíric que avali la intervenció de l’ECID. Amb això es podrà facilitar la implementació d’equips similars per tot el territori, cosa que multiplicarà el benefici pels adolescents d’alt risc d’exclusió social.
Amb els anys hem vist que hi ha una evidència empírica sobre l’eficiència de la intervenció de l’ECID. El tractament ofert és l’efectiu amb joves de molt alt risc que a més a més, facilita la vinculació al tractament per a adolescents de risc extremadament alt.
“L’objectiu principal de l’ECID és vincular-se als adolescents amb un personal que els acompanyarà a reprendre un projecte de vida, atenent els trastorns mentals greus que pretenen”.
Amb aquests antecedents, la Fundació Vidal i Barraquer juntament amb la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i la Universitat de Màlaga posen en marxa el projecte de recerca Joves en alt risc psicopatològic i d’exclusió: impacte de l’ECID en el seu benestar social. Aquest projecte vol estudiar l’impacte de la intervenció en l’àmbit social, definint i avaluant els canvis en una sèrie d’indicadors que serveixin a l’equip de recerca per mesurar el valor de la intervenció, més enllà de l’àmbit clínic.
L’objectiu general del projecte Joves en alt risc psicopatològic i d’exclusió: impacte de l’ECID en el seu benestar social és avaluar l’impacte en la millora del benestar emocional i social dels i les adolescents amb problemes de salut mental greus atesos a l’ECID sota el paraigua del model AMBIT.
La rellevància i l’impacte que aquest projecte pot tenir és molt alt, ja que l’objectiu de l’ECID d’ajudar a aquests adolescents a reconnectar-se amb el sistema, a reconstruir un projecte de vida, és quelcom que pot minimitzar el risc que acabin convertits en consumidors crònics de recursos sanitaris i socials en un futur pròxim.
Això permetrà avaluar el valor de la intervenció de l’ECID més enllà de l’eficàcia clínica, a en estudiar aspectes com la vinculació dels menors amb els professionals assistencials, la millora en l’assistència i rendiment acadèmic, la millora en la qualitat de les relacions socials i la millora en el benestar familiar, entre altres.
“Si s’aconsegueix un major suport empíric que avali la intervenció de l’ECID, es podrà facilitar la implementació d’equips similars per tot el territori, una cosa que multiplicarà el benefici pels adolescents d’alt risc d’exclusió social”.
QUINA METODOLOGIA SEGUIRÀ?
Partint de la base metodològica de mètodes mixtos, la proposta recull un procés de dos anys dividit en quatre fases i en el que es plantegen tres nivells de concreció.
Aquestes quatre fases es divideixen en dos anys. El 2024 (any d’inici del projecte) es comença per la fase de diagnòstic i recollida de dades, on es realitzarà amb una cerca l’impacte de les diferents intervencions dutes a terme amb joves amb problemes de salut mental i conductuals.
A la segona fase, també iniciada el 2024, s’aprofundirà en les veus i experiències dels i les joves participants utilitzant diferents tècniques narratives en un entorn segur en compartir les seves experiències. A través de les dades recopilades es durà a terme una anàlisi de contingut per examinar i extreure patrons temàtics de les narratives recopilades identificant temes emergents i connexions entre elles.
El 2025 es realitzaran les dues últimes fases. En primer lloc, la fase d’anàlisi en la qual s’analitzaran les dades de caràcter quantitatiu recollides en la primera fase i a l’històric del recurs des del 2018.
Finalment, a l’última fase dels resultats es difondran en congressos científics, fòrums socials i sanitaris. Es realitzaran publicacions en revistes i seminaris finals per a compartir i debatre els resultats i orientacions a les millores.
El coneixement generat per aquesta recerca permetrà millorar les estratègies i tècnica d’intervenció específiques en tots els serveis i equips, amb el focus posat en aquesta població que acumula factors de risc psicopatològic i social, amb l’objectiu de minimitzar les greus conseqüències derivades del fet que queden exclosos dels serveis assistencials i els processos formatius.