El cicle vol oferir un espai de reflexió crítica sobre un dels reptes clau a qui s’enfronten avui dia gran part de les democràcies europees: pensar en el futur de la societat del benestar. La complexitat social, la transformació dels valors, l’erosió de les institucions de mediació i l’aparició de noves fonts de desigualtat en un context de restricció econòmica per al manteniment dels pilars de l’Estat del benestar plantegen preguntes urgents sobre la llibertat, la cohesió social i el benestar col·lectiu. En un context marcat per la desconfiança, la polarització social i la diversitat d’identitats amb les quals convivim, cal repensar els fonaments que sostenen la convivència i els mecanismes que garanteixen la igualtat d’oportunitats i la cohesió social per a oferir un futur a la ciutadania allunyat de discursos pessimistes d’intencionada distopia.
Reuneix a destacats especialistes de la filosofia, l’economia, la psicologia i les ciències socials per a analitzar qüestions clau com els futurs de la llibertat, els valors i mites dominants i els seus efectes de l’educació en el foment de l’esperit crític. L’objectiu és generar un debat rigorós i plural que permeti imaginar, amb criteri i responsabilitat, els horitzons possibles d’una societat del benestar tant o més justa que l’actual, sostenible i inclusiva.
Organitza:
Col·labora:
Amb el suport de:
ELS FUTURS DE LA LLIBERTAT
DILLUNS 18 DE GENER DE 2026 – 18.00 H
Conviure en una societat en la què la desconfiança és un tret definitori impacta en la concepció contemporània de la llibertat. Es planteja fins a quin punt la llibertat individual es pot desvincular del bé comú. Quins són els futurs de la llibertat, en un moment en què les instàncies de mediació estan en crisi i sembla difuminar-se la divisió dels grans poders de l’Estat?
A càrrec de:
Victòria Camps i Cervera, catedràtica emèrita de Filosofia Moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
VALORS I MITES IMPERANTS: CONSEQÜÈNCIES EN LA POLARITZACIÓ SOCIAL
DILLUNS 16 DE FEBRER DE 2026 – 18.00 H
La sessió examina els valors i mites predominants en les societats actuals i com aquests contribueixen a accentuar desigualtats i tensions. S’ofereix una mirada crítica sobre qui guanya i qui perd en l’actual model de benestar, i es reflexiona sobre la construcció de narratives que alimenten la polarització.
A càrrec de:
Begoña Román Maestre, professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
César Rendueles, científic titular a l’Institut de Filosofia del CSIC.
BIOPOLÍTICA DE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR. NARCÍS VENÇ A EDIP I A EROS?
DILLUNS 16 DE MARÇ DE 2026 – 18.00 H
En la sessió s’abordaran els interrogants com el model social en què vivim condiciona la nostra concepció tant de la realitat com el benestar i la salut mental. Es tracten qüestions com el desig i el bio poder, el cos i la sexualitat, la concepció de la raó, la bogeria i el trastorn mental, la infidelitat i el consumisme, el model de societat competitiva i personalitat narcisista, les xarxes socials i els dispositius de vigilància, o la teoria crítica de la raça.
A càrrec de:
Joseba Achotegui, psiquiatre i professor titular de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
LA SOSTENIBILITAT DE LA COHESIÓ SOCIAL
DILLUNS 20 D’ABRIL DE 2026 – 18.00 H
La sessió explorarà l’estat de la cohesió social, analitzant les situacions de pobresa i desigualtat existents, i examinant com garantir la convivència en societats cada vegada més diverses i com fluxos migratoris significatius. Es plantejaran quines són les prioritats estratègiques per a reforçar la cohesió social a llarg termini.
A càrrec de:
Luis Ayala Cañon, catedràtic d’Economia de la UNED.
Blanca Garcés Mascareñas, investigadora sènior de l’àrea de Migracions del CIDOB.
EL PAPER DE L’EDUCACIÓ. RESPONSABILITAT CÍVICA, TOLERÀNCIA I ESPERIT CRÍTIC
DILLUNS 18 DE MAIG DE 2026 – 18.00 H
La sessió reflexiona sobre el paper fonamental de l’educació en la formació de ciutadans lliures i crítics. Es destaca la importància de la tolerància com a base de la convivència democràtica i com no només l’escola, sinó també el context social, es converteix en un motor de cohesió i aprenentatge per a la construcció de la responsabilitat cívica.
A càrrec de:
Norbert Bilabeny, catedràtic de la Universitat de Barcelona.