La Fundació Vidal i Barraquer ha organitzat un diàleg sobre espiritualitat i agnosticisme a l’IUSM. Un acte que ha donat l’oportunitat d’asseure a dues persones que parteixen de conviccions i cosmovisions del tot oposades. Francesc Torralba (doctor en filosofia, teologia, pedagogia, arqueologia i arts cristianes) ha reclamat que és una tasca que ha de fer la universitat, “això és molt estrany en les universitats i ja no parlo de les xarxes socials ni la televisió”. És una realitat que les persones que participen en els actes als quals estem acostumats tinguin pensaments similars.
Des d’un bon inici Manuel Delgado (catedràtic d’antropologia social a la Universitat de Barcelona. Especialitzat en violència religiosa, amb especial atenció al voltant dels fenòmens d’anticlericalisme i iconoclàstia a l’Espanya contemporània) ha deixat molt clara quina és la seva postura pel que fa als temes que s’han tractat durant el diàleg: “La meva postura al que es diu fet religiós ni tan sols agnòstica. És d’absoluta indiferència”.
“No veig en quina forma que Déu existeixi o no m’afecta d’alguna manera. Han d’existir a l’Univers una quantitat de déus en qui ningú creu”- Manuel Delgado
Durant el diàleg, Delgado ha explicat algun dels temes que tracta a les seves classes de la universitat. Un dels problemes que es troba cada curs és, explicar que una mateixa religió pugui servir per a coses molt diferents en funció de “qui invoqui els seus principis transcendents”, per exemple, el paper polític revolucionari que juga l’evangelisme pentecostal en molts països de Llatinoamèrica.
El principal argument de Delgado ha estat des del punt de vista del laïcisme, hi ha una problemàtica avui dia que és l’amenaça que viu la llibertat religiosa. Ha definit religió com la convicció en elements transcendents, invisibles i inefables dels quals depenem i la capacitat que s’ha d’impartir lliçons morals en nom de principis ètics universals. El catedràtic en antropologia ha afirmat que “si aquesta és la definició de religió que ens creiem, llavors el problema és de competències en el sentit comercial”.
Després de la intervenció de Manuel Delgado ha arribat el torn de Francesc Torralba qui, més que la seva opinió, ha exposat com veia i entenia ell l’espiritualitat i l’agnosticisme. Torralba ha parlat d’espiritualitat des de la mirada filosòfica. Quan s’intenta definir el terme veiem que als diccionaris es recopilen columnes i columnes d’excepcions o significats.
La conseqüència final és que si no s’aclareix terminològicament no sabem de què està parlant l’altre quan diu ‘aquesta persona és molt espiritual’, podria estar parlant d’algú que va a la muntanya a abraçar un arbre, que resa un rosari cada dia o que practica meditació a casa seva, entre altres coses. S’utilitza la paraula espiritual, però a la pràctica són molt diferents.
Torralba ha explicat que el terme espiritual és molt ampli, però passa el mateix quan parlem d’agnosticisme. Quan no sé més i, per tant, em limito a mantenir el silenci, el dubte o no parlar del que sé.
“Jo crec (de l’oració credo) significa jo confio que això que s’ha dit és veritat” – Francesc Torralba
També ha aclarit que hi ha diferents tipus de persones agnòstiques: agnòstic tràgic (pateix per no saber) o l’agnòstic que viu de manera autocomplaent el no saber (no ho sé ni em preocupa no saber-ho perquè tinc preocupacions més importants).
Delgado ha acabat la seva intervenció amb la reflexió que avui dia, “lluny d’haver-nos alliberat de la religió i l’espiritualitat, en el sentit que critiquen alguns, les tenim més presents que mai”.