El joc és una activitat que apareix espontàniament i genera satisfacció. És una forma d’interactuar amb la realitat, on la conducta lúdica és un fi en si mateix. Predominen els mitjans sobre els fins, no es persegueix cap objectiu. Implica que el jugador participi de forma activa. Segurament us haureu adonat que el joc del vostre fill pot ser que no tingui molta organització i estructura, i és que, així és, el joc és lliure i espontani.
Molts investigadors han teoritzat sobre aquest fenomen, donada la seva transcendència, i han arribat a la conclusió que algunes de les seves funcions podrien ser:
La comunicació amb l’entorn o amb un mateix. Quan un nen juga, interactua i es comunica; i des d’aquí succeeix l’intercanvi de pensaments, fantasies, records, emocions, etc. A través de l’experimentació amb el món que l’envolta es fomenta l’actitud exploratòria, la curiositat, els límits, el coneixement de el cos i s’estableixen contactes socials. El joc contribueix a la configuració del món intern de l’infant; és a dir, el seu pensament, la seva identitat, els seus desitjos i la seva manera de ser. Amb aquesta activitat s’enriqueix la capacitat de simbolitzar, és a dir, combinar fets reals i imaginaris, poder relacionar-los, donar-los un significat i extreure conseqüències. Els nens recreen situacions fictícies com si estiguessin passant realment, es converteixen en personatges i els objectes cobren vida. Comença així a posar-se en marxa la creativitat i la imaginació. Quan el vostre fill juga desplega el seu món intern, les seves vivències, les seves experiències; podent així elaborar els esdeveniments de la seva vida, expressar la seva agressivitat i calmar la seva ansietat, aprenent a dominar-la. Les pors poden afrontar i resoldre: el nen guanya en confiança.
El joc pot adoptar formes diferents al llarg de la història de vida de la persona. Seguint a Piaget i Inhelder (1981), el joc sensorial o motor abasta els dos primers anys de vida. Són accions amb el propi cos o activitats sobre els objectes que el nen realitza pel plaer de repetir-les. Sol ser propi dels dos anys però es manté al llarg de la vida. El joc simbòlic, també conegut com pretès o representatiu, sorgeix a partir dels dos anys amb l’aparició de el llenguatge, i pot abastar fins als vuit anys. El nen reprodueix situacions de la vida real, però les modifica segons les seves necessitats i desitjos. Veureu que el vostre fill podrà representar, per exemple, amb peces de fusta, una casa o un cotxe. A partir dels quatre anys, amb l’ampliació de la socialització, el nen compartirà el seu joc amb altres iguals. Finalment, es distingeix el joc de regles, encara més social, determinat per l’estructura de les regles i el seu seguiment. Ara el nen es relaciona amb els seus coetanis per cooperar i competir.
Gràcies a la investigació i a la pràctica clínica, sabem dels múltiples beneficis de el joc en general, i, més concretament, i també a causa de el període sensible de la vida en què es desplega i desenvolupa, de el joc simbòlic. Per això, a continuació descrivim algunes recomanacions: Estimuleu i observeu el joc de l’infant, acompanyeu; millor no intervenir, no criticar ni dirigir. Si us convida, podeu participar, però deixant que el nen guiï l’activitat. Ajudeu-a relacionar elements de el joc, comprendre les seqüències i enriquir la seva capacitat de pensar i la seva fantasia. I, sobretot, gaudiu junts i passeu-ho bé!
Juanjo Franco
Psicòleg Clínic CSMIJ Santa Coloma de Gramenet
Referencies Torras de Beà, E. (2012). Normalidad, psicopatología y tratamientos en niños, adolescentes y familia. Octaedro: Barcelona. Piaget, J. y Inhelder, B. (1981). Psicología del niño. Madrid: Morata.