Molts investigadors han teoritzat sobre aquest fenomen, donada la seva transcend\u00e8ncia, i han arribat a la conclusi\u00f3 que algunes de les seves funcions podrien ser:<\/p>\n
La comunicaci\u00f3 amb l’entorn o amb un mateix. Quan un nen juga, interactua i es comunica; i des d’aqu\u00ed succeeix l’intercanvi de pensaments, fantasies, records, emocions, etc. A trav\u00e9s de l’experimentaci\u00f3 amb el m\u00f3n que l’envolta es fomenta l’actitud explorat\u00f2ria, la curiositat, els l\u00edmits, el coneixement de el cos i s’estableixen contactes socials. El joc contribueix a la configuraci\u00f3 del m\u00f3n intern de l’infant; \u00e9s a dir, el seu pensament, la seva identitat, els seus desitjos i la seva manera de ser. Amb aquesta activitat s’enriqueix la capacitat de simbolitzar, \u00e9s a dir, combinar fets reals i imaginaris, poder relacionar-los, donar-los un significat i extreure conseq\u00fc\u00e8ncies. Els nens recreen situacions fict\u00edcies com si estiguessin passant realment, es converteixen en personatges i els objectes cobren vida. Comen\u00e7a aix\u00ed a posar-se en marxa la creativitat i la imaginaci\u00f3. Quan el vostre fill juga desplega el seu m\u00f3n intern, les seves viv\u00e8ncies, les seves experi\u00e8ncies; podent aix\u00ed elaborar els esdeveniments de la seva vida, expressar la seva agressivitat i calmar la seva ansietat, aprenent a dominar-la. Les pors poden afrontar i resoldre: el nen guanya en confian\u00e7a.<\/p>\n
El joc pot adoptar formes diferents al llarg de la hist\u00f2ria de vida de la persona. Seguint a Piaget i Inhelder (1981), el joc sensorial o motor abasta els dos primers anys de vida. S\u00f3n accions amb el propi cos o activitats sobre els objectes que el nen realitza pel plaer de repetir-les. Sol ser propi dels dos anys per\u00f2 es mant\u00e9 al llarg de la vida. El joc simb\u00f2lic, tamb\u00e9 conegut com pret\u00e8s o representatiu, sorgeix a partir dels dos anys amb l’aparici\u00f3 de el llenguatge, i pot abastar fins als vuit anys. El nen reprodueix situacions de la vida real, per\u00f2 les modifica segons les seves necessitats i desitjos. Veureu que el vostre fill podr\u00e0 representar, per exemple, amb peces de fusta, una casa o un cotxe. A partir dels quatre anys, amb l’ampliaci\u00f3 de la socialitzaci\u00f3, el nen compartir\u00e0 el seu joc amb altres iguals. Finalment, es distingeix el joc de regles, encara m\u00e9s social, determinat per l’estructura de les regles i el seu seguiment. Ara el nen es relaciona amb els seus coetanis per cooperar i competir.<\/p>\n
Gr\u00e0cies a la investigaci\u00f3 i a la pr\u00e0ctica cl\u00ednica, sabem dels m\u00faltiples beneficis de el joc en general, i, m\u00e9s concretament, i tamb\u00e9 a causa de el per\u00edode sensible de la vida en qu\u00e8 es desplega i desenvolupa, de el joc simb\u00f2lic. Per aix\u00f2, a continuaci\u00f3 descrivim algunes recomanacions: Estimuleu i observeu el joc de l’infant, acompanyeu; millor no intervenir, no criticar ni dirigir. Si us convida, podeu participar, per\u00f2 deixant que el nen gui\u00ef l’activitat. Ajudeu-a relacionar elements de el joc, comprendre les seq\u00fc\u00e8ncies i enriquir la seva capacitat de pensar i la seva fantasia. I, sobretot, gaudiu junts i passeu-ho b\u00e9!<\/p>\n
Juanjo Franco<\/strong><\/p>\n <\/p>\n El joc \u00e9s una activitat que apareix espont\u00e0niament i genera satisfacci\u00f3. \u00c9s…<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":10346,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"yoast_head":"\nReferencies<\/strong>\r\n\r\nTorras de Be\u00e0, E. (2012). Normalidad, psicopatolog\u00eda y tratamientos en ni\u00f1os, adolescentes y familia<\/em>. Octaedro: Barcelona.\r\n\r\nPiaget, J. y Inhelder, B. (1981). Psicolog\u00eda del ni\u00f1o<\/em>. Madrid: Morata.<\/pre>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"