935151151
fundacio@fvb.cat
Contacte Psicologia i espiritualitat Campus virtual Portal Transparència Publicacions Pares i fills ES
  • Assistència Pública
    • CSMIJ Santa Coloma de Gramenet
    • SSM Sant Andreu
    • Hospital de Dia de Badalona
    • Hospital de Dia de Santa Coloma
    • ECID
  • Centre Mèdic Psicològic
    • Atenció individual
    • Família
    • Col·lectius vulnerables
    • Ensenyament
    • Religiosos/es
    • ICIF
  • Docència
    • Màster en Psicoteràpia Psicoanalítica
    • Màster en Espiritualitat Transcultural
    • Màster en AUTOCONEIXEMENT, TRANSFORMACIÓ EMOCIONAL i COSMOVISIÓ ESPIRITUAL Psicologia i Espiritualitat Cristiana
    • Màster en Teràpia Familiar
    • Màster en Psicologia General Sanitària
    • Titol d’Expert Universitari en Psicoteràpia Breu
    • Curs d’Expert Universitari en Salut Espiritual. Una base psicològica
    • Curs d’Expert Universitari en Acompanyament Espiritual
    • Seminaris Oberts en Psicopatologia
    • Seminaris Oberts en Espiritualitat
    • Formació Continuada en Psicoteràpia
    • Activitats acadèmiques curs 2020-2021
  • Recerca
  • ACTUALITAT
Product S'ha afegit a la cistella

EL JOC COM A OPORTUNITAT DE RELACIÓ EN L’AUTISME

20 December, 2018Eulàlia SayrachAutisme, General

“L’autisme és un trastorn psicobiològic de la intercomunicació i la interacció que es crea en els 30 primers mesos de vida i dóna lloc a un deteriorament del desenvolupament emocional i cognitiu.”(Llúcia Viloca, 2003)

Quan neix un fill, la mare estableix amb ell un vincle, una relació única a la que el nadó respon des de l’inici. Reconeix aspectes sensorials de la mare com la veu, la seva olor, el ritme del seu batec… i es calma i conté amb el seu contacte.

Investigacions amb filmacions han mostrat com aquests comportaments socials precoços en els nens  amb autisme són menys freqüents i requereixen d’un paper més actiu per part de l’adult.

En aquest sentit, és important estimular ocasions on crear experiències de relació amb ells.

Els nadons es relacionen amb el que els envolta entre altres maneres a través del joc. Inicialment són jocs sensorials, jocs de falda, massatges, cançons… Són jocs que comporten un diàleg amb la mare, estableixen torns, mirades compartides…

En l’autisme observem un joc més centrat en l’interès pels aspectes sensorials. Solen fer jocs en solitari indicant una manca de joc social. Fan “jocs” de mans davant els seus ulls, balanceig, moviments estranys, giren sobre ells mateixos, corren una i altra vegada pel mateix espai sense un objectiu, obren i tanquen llums o portes, juguen a tirar la sorra per veure com cau… De fet, aquest tipus de conducta en si no arriba ni a ser pròpiament un joc i els aïllen del que els envolta.

Amb les joguines  observem que les exploren de maneres peculiars i les utilitzen  sense donar-los el sentit que tenen. Les poden fer girar com si fossin baldufes, o moure-les davant d’ells  mateixos. A vegades utilitzen objectes estranys com si fossin joguines. Els agafen per les seves qualitats sensorials com per exemple un objecte metàl·lic que fa soroll al colpejar-lo, o pinces d’estendre la roba de colors… . Solen fer jocs repetitius i obsessius com alinear objectes, interessos per temes concrets com dinosaures, l’espai… sense deixar lloc a altres aficions.

Tots aquests jocs descrits com hem comentat no busquen la relació amb els altres sinó més aviat el contrari. És important que com a pares busqueu crear un ambient comunicatiu i de joc compartit.

Moltes famílies inicialment valoren que els fills siguin autònoms  i s’entretinguin sols. Que puguin agafar el que necessiten espavilant-se ells mateixos, desenvolupin jocs sense la necessitat constant de l’altre, però amb els infants amb autisme, cal que estimulem que ens facin demandes i no predomini l’aïllament.

És important posar els objectes que a ells els hi interessen a la seva vista però sense que hi puguin accedir directament per tal que es vegin obligats a fer la demanda.  Posar-los a una alçada a la que no arribin, o dins d’una caixa que no puguin obrir ells sols o donar-los una joguina incomplerta de manera que n’hagin de demanar la part que en falta.

També és important anar-li posant paraules al que fa. Descriure el que demana, o com veiem que li agrada…

Alguns infants accepten compartir el que fan, altres rebutgen el contacte i s’aparten buscant un espai on aïllar-se. Reaccionen com imants que es repelen.

Cal que com a pares pugueu respectar les necessitats dels vostres fills però sense deixar de crear oportunitats de joc i relació amb ells.

Pels infants que busquen aïllar-se, podem posar-nos a prop imitant el que fan, cantant si sabem que els agrada la música, fent alguna activitat que els pugui atraure com per exemple fer pompes de sabó… i deixar un temps per veure si poden acabar interessant-se encara que de manera fugaç, pel que els hem mostrat.

Necessitareu utilitzar la vostra creativitat per buscar com captar l’atenció dels vostres fills i ser bons observadors per detectar els seus interessos.

Poc a poc, heu d’anar treballant amb l’objectiu de crear experiències on el vostre fill pugui gaudir de la relació.

Passar-se una pilota, fer ritmes sonors per torns a través d’un instrument o picant de mans…

El joc va evolucionant en funció de les capacitats que el nen va assolint. En un principi se centra molt en el seu propi cos. Jocs de falda, massatges…

Se li ha d’oferir al nen el temps i els mitjans per poder jugar, però fonamentalment se li ha d’oferir la presència de l’adult. Qualsevol proposta pot ser bona si la podeu compartir.

Els cubs apilables són dels primers jocs de construcció. A alguns nens inicialment els agrada que els pares construeixin la torre per ells tirar-la. Aquesta pot ser una primera opció per aquest tipus de joc. Us podeu posar al seu costat ajudant-lo a aguantar que la torre estigui tota construïda, comptar fins a tres (si aguanta) abans de tirar-la…

La idea és crear espais amb els fills que impliquin interaccions. Establir cercles de comunicació.

Si el joc que li pot interessar és el d’alinear objectes, podeu alinear-los inicialment al seu costat, fent la mateixa fila o una paral·lela. Poc a poc caldrà trobar la manera d’anar trobant com fer-li petits canvis però sense aquests primers passos compartits no poden arribar.

També hi ha una gran dificultat per fer un joc de grup per la falta de destresa a l’hora de relacionar-se amb els altres, la manca d’empatia i les dificultats per comprendre els pensaments dels altres i la dificultat per interpretar les normes.

Necessiten per tant, d’un entrenament a través d’una relació inicial un a un, on l’adult l’ajudi a anar aprenent a respectar els torns i a comprendre algunes normes socials del joc.

El joc de sempre ha estat una eina d’aprenentatge. Juguem des de que naixem durant tota la vida. Tant nens com adults necessiten jugar, i per aquest motiu us animem a continuar jugant amb els vostres fills.

 

Marta Jodar López

Psicòloga

CSMIJ Santa Coloma de Gramenet

Tags: Autisme, família, infància, TEA

Related Articles

MANUAL PER ALS 100 PRIMERS DIES

26 September, 2017Anna Carrió

COLECCIÓ GUIES PER A FAMILIARS DE PERSONES AMB TEA

26 September, 2017Anna Carrió

“PORQUE YO LO VALGO”: AUTOESTIMA EN LA INFANCIA

28 September, 2017Anna Carrió

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cerca

Categories

  • Actualitat
  • Adopcions
  • Asperger
  • Autisme
  • Autoestima
  • Gelosia
  • General
  • Internet
  • jornada
  • Límits
  • Mindfulness
  • Rebequeries
  • recerca
  • Separació
  • Son
  • TDAH

Entrades recents

  • L’SRC col·labora amb la Marató de TV3
  • REC i ACCIÓ! I EDICIÓ CONCURS DE CURTMETRATGES ENTORN A LA SALUT MENTAL
  • I Concurs de Jocs Florals de l’HDA
  • Espai Obert Adolescents: “Dubtes i preguntes al voltant de la convivència, sexualitat, pantalles…”
  • Espai Obert: Adolescents
UTILITZEM COOKIES PRÒPIES I DE TERCERS PER MILLORAR ELS NOSTRES SERVEIS I LA SEVA EXPERIÈNCIA. SI CONTÍNUA NAVEGANT, CONSIDEREM QUE ACCEPTA AQUEST ÚS. Acceptar MÉS INFORMACIÓ