El confinament ha suposat haver d’acceptar, com a humans, la pèrdua de llibertat individual a favor del benestar col·lectiu.
Quan vam començar a viure tancats a casa va haver un allau de propostes i activitats a fer. Va ser una manera d’acceptar aquesta manca de llibertat que suposa viure tancats a casa un temps. Davant de la situació de confinament van començar a sortir tantes propostes de tot tipus que era pràcticament impossible no parar de fer coses tot el dia. Ràpidament va haver una gran difusió de consells, propostes i activitats a fer.
Però potser no hauríem de voler ser uns altres, ser diferents a com érem.:
“Si no som esportistes perquè hauríem de fer ara maratons dins de casa?”
El consell és no forçar-nos a ser el que no som sinó intentar viure aquesta situació com una oportunitat d’aprenentatge sobre nosaltres mateixos i sobre les nostres relacions.
En aquests moments on la relació amb l’exterior es llunyana, mai millor dit, és important cuidar dels que tenim a prop. Com també és important cuidar-nos a nosaltres mateixos.
Dit això, com afecta a la parella el confinament?
Es un canvi radical de situació i context.
Cada parella està acostumada a compartir estones, activitats concretes, moments I tenir una dinàmica pròpia. I de sobte ens trobem que hem de conviure amb l’altre durant dies i dies, havent d’organitzar una nova dinàmica on hi hagi espai pels fills, per l’aprenentatge, la feina, la conversa, la intimitat…
Això no és una feina senzilla però la major part de les famílies i de les parelles han estat prou capaços d’adaptar-se.
Com ens adaptem?
- Trobant moments de parella on poder conversar, tenir intimitat o fer activitats plegats.
- Cuidant de l’altre, tenien en compte que també ho esta passant malament.
- Oferint detalls com mostres d’empatia i d’amor.
- Estimulant el compromís i la implicació en l’organització de les tasques de casa, com una activitat d’equip.
- Cuidant dels fills, ocupant-se del seu aprenentatge , de les seves emocions, escoltant les seves demandes i propostes i contenint les seves angoixes i pors. Podem fer torns amb ells, repartint el temps per tota la família i per la parella.
- Compartint angoixes, preocupacions i neguits. Procurant no quedar enganxats en temes preocupen tan, podent variar de converses i animar a l’altre.
- Afavorint espais de comunicació on es pot expressar tot allò que un sent o pensa i escoltar amb interès. Fent l’esforç que hi hagi mes comunicació, millor, més divertida i amena.
- Utilitzant la creativitat i el sentit de l’humor, com eines bàsiques per contenir la incertesa que ens envolta. Buscant coses per fer amb la parella que agradin a tots dos.
També és cert que aquesta situació pot afavorir l’aparició de nous conflictes o d’altres ja existe
nts: discussions, parers diferents, irritabilitat, angoixa i altres escenaris més greus. Per tant, millor que no es produeixi “L’efecte bola de neu”. Es recomana fer un esforç per disminuir les tensions entre el cònjuges.
Val la pena cuidar la convivència: no donar voltes als problemes sense buscar solucions, ni repetir les coses negatives o que no funcionen.
En altres casos, per desgràcia, a la convivència s’ha sumat la tristesa per la malaltia o la pèrdua d’un dels membres de la família o la preocupació pels més grans i vulnerables.
Aquestes son experiències molt dures, molts cops viscudes en solitud i amb patiment, que es poden afegir a una situació de mes inquietud entre la parella.
Els professionals en Salut Mental i en especial, els terapeutes de parella I família, estem a la vostra disposició per qualsevol orientació i consulta. Telf.: 93 4189988 (Durant el Covid consulta telefònica gratuïta)
Unitat de Parella i Família